Tornada a Calella des de Can Ruti

PRESENT

Hola gent des del dia 17 d'agost que no escric, el dia 18 d'agost la Maria, la meva jove, que és la millor del món, se'n va tornar a Nova York, espero que estiguis genial guapíssima. El dia 19 d'agost el sant de la meva germana la Laura i el dia 20 d'agost el sant del meu fill Bernat i després comença la Festa Major.

No us he comentat encara que des que vaig tornar de l'hospital de Calella em porta a casa l'equip del Pades de Blanes, que són genial, de veritat, amb la Dra. Carme Sanz i els infermers, en Jordi, l'Eric, la    i la Iolanda que és la treballadora social.

A la última sessió de químio em van trobar amb anèmia i al final el divendres dia 21 a la tarda em van fer una transfusió de sang a l'hospital de Blanes, que he de dir que ja voldríem els que fem químios  a Calella tenir l'hospital de dia que tenen allà, vaig tenir una miqueta de febre però no va ser res.

El dia 24 d'agost vam poder anar a dinar, recollir a l'àvia Mari de Can Comte, i al vespre anar a veure els focs amb l'Esteve.

El dia 27 d'agost he tingut de nou visita amb la Dra. Antón a Calella, i hem quedat que el dia 24 de setembre si no hi ha res de nou començarem una nova medicació, i durant aquest mes anirem fent totes les proves que vam fer el mes de febrer per veure com segueixo. Apa tornarem a patir je je.

Durant aquests dies he hagut de prendre força calmants ja que la cama m'està fent molt de mal, no se si aquests canvis de temps ajuden però em sembla que si. Què hi farem, paciència oi?

PASSAT

Doncs apa ja veieu a l'Eva força cagadeta i un divendres a la tarda cap a Can Ruti d'urgències (recordo que justament m'havia vingut a veure la Mònica Ruscalleda i em vaig posar a plorar davant d'ella pobre) vaja que estava espantadeta i una mica farta, je je.

Arribem a Can Ruti i he de dir ue em van atendre de seguida i au, tornem-hi amb l'aparell punxat a l'esquena i el sorollet durant quatre dies, fins que dimarts al matí m'ho treueun i em fan el famós talcatge que va anar molt be.

Puc marxar ja a Calella i mireu si tenia ganes de marxar d'allà que quan arribavem a Calella li vaig dir  a l'Esteve que per fi ja era a casa, de fet per mi llavors eren la meva segona família i els tenia molta confiança i m'hi trobava molt segura. 

Em van ingressar de nou a la planta de ginecologia on vaig estar super ben atesa. Al cap d'uns dies la Dra. Antón, la meva oncòloga, va creure que ja podíem començar amb la químio i em van traslladar a la primera planta de medicina general (crec que es diu així) a la part vella i em van posar a una habitació tota sola la 116 i al cap d'una estona em ve una infermera molt agradable que em va dir "Hola soc la Fontsanta, la teva infermera. I des d'aquel dia va ser una gran infermera i una gran persona. Gràcies Font!! a l'igual que totes les infermeres i auxiliars que vaig tenir allà des del primer dia. Gràcies de veritat a tots!!

Bé, aquell mateix dia em van fer la primera sessió de químio però una mica més ligth perquè vaig tenir una miqueta de febre i volien veure com reaccionava. He de dir que l'Esteve no es va moure del meu costat en cap moment. Des d'aquell dia em van fer les químios a l'habitació i vaig estar super bé, sempre amb l'Esteve al costat i sinó amb la Laura o la Mariló els pocs dies que l'Esteve no podia venir.

Ah que em vaig deixar una cosa molt i molt important per mi, al final un altre dia em van poder posar el port a cat que és el millor que m'han pogut posar mai. Des de llavors que tota la quimio, analítiques i medicació me la posen per aquí i no m'han de posar vies ni res de res. Un aparell genial per mí.

Vull agrair a l'Esteve tot el que feia i fa per mi des del primer dia. T'ESTIMO!!