De l'ingrés a gine a ...

PRESENT

Abans de seguir amb el relat des del principi de la malaltia vull veure que tal va si explico el que m'ha passat, si es que realment tinc alguna cosa a comentar del meu dia a dia i després seguir amb el relat anterior. Bé ja veurem com va i sinó canviarem.

Dissabte vaig començar el blog i la veritat que he quedat parada dels vostres comentaris i això m'anima a seguir, sempre i quan si veieu alguna cosa que no us agrada també vull que m'ho digueu.

Diumenge hagués volgut seguir però la veritat vaig estar amb nàusees i amb força dolor a la cama i no estava per aquestes coses, en Jordi, el meu psico oncòleg, em va ensenyar a fer uns exercicis de relaxació i em va passar uns àudios que realment em van força bé i m'ajuden a relaxar-me i aconsegueixen que no em posi més nerviosa i fins i tot si el dolor no és molt fort me'l pot arribar a calmar. Vaig acabar el dia sense fer res mes i anant a dormir aviat.

Aquest matí m'he aixeca't millor i tenia hora a Can Ruti amb la Dra. Planas, una gran doctora que m'ha portat tot el tema de la radioteràpia. He de dir-vos que de moment tot ha sortit be i fins d'aquí a sis mesos no ens hem de tornar a veure. Suposo que això també m'ha animat per continuar escrivint.

PASSAT

Seguim tal com us he dit amb el relat. 

Primer vull dir que des del principi al final vaig tenir a la Dra. Valero al meu costat atabalant-la cada dia, perquè quan estic espantada només feia que preguntar que si el que m'havien de fer feia mal i moltes altres coses. Gràcies doctora per la paciència que vas tenir amb mi fins a l'últim dia.

Estàvem en que em van ingressar a ginecologia on vaig conèixer a professionals excel·lents que fos festa o no 1 o 2 ginecòlegs em venien a veure. Des d'aquí els vull donar les gràcies a tots. També allà vaig conèixer a infermeres i auxiliars que he de dir que eren totes genials i em van tractar d'una manera que no podia ser millor,  tot i això sempre tens unes persones amb les que et fas una mica més i no saps perquè potser perquè anaven de nit i era quan més les necessitava i a la nit tot és diferent, són la Roser i l'Olga, i també des d'aqui els agraeixo tota la paciència que van tenir amb mi que ja us dic jo que en feia falta, ah i també gràcies per les maduixes i les cireres noies, je je. També us he de dir que amb elles segueix la meva amistat.

Va ser en la meva estada a la planta de ginecologia on el Dr. Suñé em va fer les biòpsies, un doctor també genial i molt divertit. Va ser allà on em vaig trobar a dues infermeres de Tordera, la Farners i la Carme, la qual cosa em va tranquil·litzar molt ja que em van fer sentir més tranquil·la ja que son unes grans professionals.

Va arribar el dia 1 de maig i tornàvem a estar amb el mateix, com que l'hospital estava uns dies tancat preferien que anés a casa i tornes el dia 7 i llavors em posarien el port a cat, que és un catèter que s'introdueix sota la pell el el tòrax amb un tub que va a una vena central. He de dir que a casa ho vaig passar força malament, no podia caminar, depenia de la cadira per anar amunt i avall i no em podia valer per mi mateixa i això era molt dur per a mi.

Total, arriba el dia 7 anem a l'hospital, em baixen a quiròfan i m'atén el Dr. Ribas, també un cirurgià encantador. Jo que mai havia estat a un quiròfan estava més que acollonida i per sort allà em torno a trobar a la Farners i la Carme i també em van ajudar molt a estar més tranquil·la. I estava vist que no era el meu dia perquè al final no me'l van poder posar per mes que ho intentessin.

        

Bé una operació, i a sobre la primera per a mi, que no serveix de res.

Ja us he dit que no era el meu dia ja tornem a casa i no em trobava gaire be i ens pensàvem que era per l'operació i tot plegat, però quan vaig anar al llit em costava molt respirar, truquem a 112 i em fan tornar a Calella, apa tornem-hi. Quan arribo alla em diuen que passa molt sovint m'havien tocat una mica el pulmó i per això em costava respirar. Apa total que acabo amb un drenatge a l'esquena amb un aparell que a sobre feia molt soroll i ale ingressada aquesta vegada a la planta de cirurgia. Què hi farem jo el que volia era estar be. 

Va ser en aquesta planta on vaig conèixer també dos grans professionals que va ser amb els que vaig tractar més la Montse i en Jordi, gràcies també a vosaltres per tot el que em vau ajudar també.

Al cap de cinc dies em treuen el drenatge i penso, sort que el treuen perquè era molt pesat portar-lo i feia molt de soroll, però resulta que se m'havia fet aigua al pulmó i m'havien de fer un talcatge que només me'l podien fer a Can Ruti.