AVUI FA UN ANY

Apa, ja que tots i totes m'heu animat tant en fer un blog, avui que fa un any que vaig sortir de l'hospital de Calella començo el meu primer blog anomenat "Aprendre a viure el dia a dia". 

Si, avui fa un any que vaig marxar de l'hospital després d'haver estat allà cinc mesos primer voltant de planta en planta i després ja definitivament a la primera planta de medicina interna que és on vaig passar la majoria del temps. 

Però bé, començarem des del principi que es com es fan les coses oi? je je. Veureu que no poso moltes dates perquè per a mi allà dins tots els dies eren iguals i soc un desastre per recordar-les.

Tot comença quan l'Esteve al final em va obligar a anar a l'ambulatori a ensenyar a la meva doctora tal com tenia el pit. Evidentment només veure el que tenia em va enviar ràpidament a Calella perquè allò no podia esperar més. Un cop allà i després d'haver-me vist una colla de metges ja us imagineu la bronca que em van fer i em van renyar per haver tardat tant a anar-hi.

Es per això que als que llegiu aquestes línies sobretot si us trobeu qualsevol cosa estranya al cos aneu ràpidament al metge que les coses agafades a temps es poden solucionar molt millor i més ràpid, que s'estalviarà haver de patir el que estic passant jo i que de vida només n'hi ha una i s'ha de cuidar. Se que pensareu que ara és molt fàcil dir-ho però feu-me cas si-us-plau.

Després de tot això i com que coincidia amb setmana santa, el metge em va dir que com que l'hospital per proves i visites estava tancat tampoc em farien res i que tornés a casa, que m'anés curant les ferides amb iode i que ja em donaven hora per les visites per després de festes. 

Torno a casa, però el dia 14 d'abril em trobo molt malament i decideixo tornar a l'hospital i llavors si que quan em van tornar a veure em diuen que si que em deixen ingressada. En aquell moment vaig tenir una sensació de por i d'alivi a l'hora, perquè tot i estar acollonida, tenia tant de dolor també a la cama dreta, (perquè no us ho he dit però a part del pit també tenia feia al menys dos mesos molt de dolor a la cama dreta que no podia gairebé caminar) que l'únic que volia és que em solucionessin tot aquest dolor que sentia.

A partir d'aquí m'ingressen a la 5a planta a ginecologia on no podia trobar millor personal. 

Fins aquí aquest primer escrit al meu blog. Ara a preparar-me pel segon. Us deixo dues imatges de l'Eva abans d'entrar a l'hospital i del dia 15 d'agost de 2014 quan vaig sortir.